Poémame es una plataforma de publicación de poesía donde puedes publicar tus propios poemas (también prosa poética y relatos), así como leer, comentar y votar los de otros poetas.
Los poemas más votados por la comunidad de autores y lectores se publican destacados en la portada de Poémame.
Esta versión de Poémame es solo para lectura. ¡Descubre el nuevo Poémame en https://comunidad.poemame.com! Más información.
Tendre juny...
Tendre juny de les aloses
que enfervoreix el sentit
confós de tombants i encontres
rere porta ull sangtraït...
Potser l'hàlit de la terra
que escalfí el cor entumit
magmàtic ara l'invoca
com borboll al remolí...
Per si fan fallida els somnis
que nodreixen el desig
o es gronxen serrells de coses
que resten per enllestir...
de les andròmines,noses,
de les noses,reveixí,
que sento al palmell les hores
que les ungles van ferint...
que enfervoreix el sentit
confós de tombants i encontres
rere porta ull sangtraït...
Potser l'hàlit de la terra
que escalfí el cor entumit
magmàtic ara l'invoca
com borboll al remolí...
Per si fan fallida els somnis
que nodreixen el desig
o es gronxen serrells de coses
que resten per enllestir...
de les andròmines,noses,
de les noses,reveixí,
que sento al palmell les hores
que les ungles van ferint...
Les roses ho saben
Dracs de plàstic i roses de paper,
relats d'homes i dones amagats darrere una finestra.
Esclaus d'una dispersió que el drac ens dispara,
avui l'espina ens adorm i amansa.
Avui el drac ens converteix en esclaus d'un cos que plora i no pot apagar la flama.
I així seguim, sent peces fixes d'un confinamement present.
Que el soroll que avui sents no et faci presoner d'un confinament etern.
Des de la distracció, la nostra història no es coneix, des de la por el drac no matarem.
relats d'homes i dones amagats darrere una finestra.
Esclaus d'una dispersió que el drac ens dispara,
avui l'espina ens adorm i amansa.
Avui el drac ens converteix en esclaus d'un cos que plora i no pot apagar la flama.
I així seguim, sent peces fixes d'un confinamement present.
Que el soroll que avui sents no et faci presoner d'un confinament etern.
Des de la distracció, la nostra història no es coneix, des de la por el drac no matarem.
Calia escriure
“M'he envellit de massa vida meva.
He prosperat en la malenconia”.
Joan Teixidor (1913-1992)
Si neixes amb un cor gran
el teu món serà fosc
i profund com la mar.
Hauràs d'acceptar
papallones repicant sempre
a les finestres dels teus ulls.
Ser víctima d'estúpids arguments
i d´incomprensió.
Viure en aquest món
no serà gens senzill, amics,
però sempre,
malgrat tot
al nostre costat
—en aquest viatge—
llapis, i papers
ens acompanyaran.
Calia escriure, sí.
lustració: Dossier Fundación Centro de Poesía J. Hierro
He prosperat en la malenconia”.
Joan Teixidor (1913-1992)
Si neixes amb un cor gran
el teu món serà fosc
i profund com la mar.
Hauràs d'acceptar
papallones repicant sempre
a les finestres dels teus ulls.
Ser víctima d'estúpids arguments
i d´incomprensió.
Viure en aquest món
no serà gens senzill, amics,
però sempre,
malgrat tot
al nostre costat
—en aquest viatge—
llapis, i papers
ens acompanyaran.
Calia escriure, sí.
lustració: Dossier Fundación Centro de Poesía J. Hierro
Cíclop
Vol estar tot sol, tot aquell qui se li acosta li fa mal.
Es mou amunt i avall. Torna, se'n va, retorna i se'n torna anar.
Està enrabiat i repeteix la frase: no vull ser jo, no vull ser jo, no vull ser jo.
Al seu estudi ha escrit: "Hi ha coses que no poden ser".
Ara està assegut, li cau una llàgrima i l'esclafa amb el puny.
Roman trist i veig en ell el plorar d'un cíclop.
Es mou amunt i avall. Torna, se'n va, retorna i se'n torna anar.
Està enrabiat i repeteix la frase: no vull ser jo, no vull ser jo, no vull ser jo.
Al seu estudi ha escrit: "Hi ha coses que no poden ser".
Ara està assegut, li cau una llàgrima i l'esclafa amb el puny.
Roman trist i veig en ell el plorar d'un cíclop.
És mitjanit
És mitjanit...
La nit ja va avançant cap
a la matinada...
Va avançant inexorablement
cap a l'albada,
on sortiran els primers rajos
del dematí...
Il·luminaran tot l'horitzó,
tot el mar com si fos una
bola ardent,
naixent així un nou dia,
amb l'esperança d'un dia
meravellós.
Salvador Periz Nogueras
La nit ja va avançant cap
a la matinada...
Va avançant inexorablement
cap a l'albada,
on sortiran els primers rajos
del dematí...
Il·luminaran tot l'horitzó,
tot el mar com si fos una
bola ardent,
naixent així un nou dia,
amb l'esperança d'un dia
meravellós.
Salvador Periz Nogueras
La solteria
La solteria, en el major dels casos, no té res a veure amb la soledat, que depenent dels diferents casos, la solitud també podria ser una decisió. La decisió d'estar sol sense sentir-se sol.
Salvador Periz Nogueras
Salvador Periz Nogueras
com un astre...
com un astre rebel...
errívol de la llum,
el prisma transparent
travessa en siena pur
el llenç del firmament...
la línia incandescent
esboça el plor d'un au
la blana veu del plany...
sobre el tauler del cel
que el cos d'allò que es bell
té els ossos fets de vidre
i de sarment,
del batre d'un alè
que intermitent oscil•la i es calent...
que el pols viu al clivell
com un ocell perplexe
dins la pell,
a les artèries creix
l'arquitectura lleu
-carnosament voraç-
d'un aleteig...
errívol de la llum,
el prisma transparent
travessa en siena pur
el llenç del firmament...
la línia incandescent
esboça el plor d'un au
la blana veu del plany...
sobre el tauler del cel
que el cos d'allò que es bell
té els ossos fets de vidre
i de sarment,
del batre d'un alè
que intermitent oscil•la i es calent...
que el pols viu al clivell
com un ocell perplexe
dins la pell,
a les artèries creix
l'arquitectura lleu
-carnosament voraç-
d'un aleteig...
Exhausta...
Exhausta...
del joc cec de les certeses,
de mirar les vastedats
que infinites es dobleguen,
d'escòrre'm l'ànima tota...
a poemes,
avui no puc per més
que nuar als ventres
aquell llibant que em mena
a horitzó sense final
conquerit a pols de lletres
i que escriu ardidament
el vell desig de reconèixe't
i que diu en cada petja
que ensamblaré el meu sexe
al de la terra
ajaçada i ensems
com aigua a la tempesta
només per sentir a port
recer de veles
només per donar al cor humit
la febre
del clam eixordador...
congriat...de feres
del joc cec de les certeses,
de mirar les vastedats
que infinites es dobleguen,
d'escòrre'm l'ànima tota...
a poemes,
avui no puc per més
que nuar als ventres
aquell llibant que em mena
a horitzó sense final
conquerit a pols de lletres
i que escriu ardidament
el vell desig de reconèixe't
i que diu en cada petja
que ensamblaré el meu sexe
al de la terra
ajaçada i ensems
com aigua a la tempesta
només per sentir a port
recer de veles
només per donar al cor humit
la febre
del clam eixordador...
congriat...de feres
Em despertes el desig
M'encantaria besar-te...
Em despertes el desig
d'estimar-te, de tocar-te...
A vegades somio que
et prenc desprevinguda
per darrera i t'abraço per
la cintura i et beso el coll
suaument amb la punta dels meus
amorosos llavis. I somio que t'encanta, que gaudeixes i que,
de mica en mica, et vas escalfant...
Llavors et gires de cara a mi i em comences a besar com m'agrada,
amb suavitat però amb intensitat...
Els dos estem plens d'escalfor,
ens anem traient la roba, tú la meva i jo la teva...
Ja no podem més i t'agafo per les natges i et porto al llit més proper per no perdre el…
Em despertes el desig
d'estimar-te, de tocar-te...
A vegades somio que
et prenc desprevinguda
per darrera i t'abraço per
la cintura i et beso el coll
suaument amb la punta dels meus
amorosos llavis. I somio que t'encanta, que gaudeixes i que,
de mica en mica, et vas escalfant...
Llavors et gires de cara a mi i em comences a besar com m'agrada,
amb suavitat però amb intensitat...
Els dos estem plens d'escalfor,
ens anem traient la roba, tú la meva i jo la teva...
Ja no podem més i t'agafo per les natges i et porto al llit més proper per no perdre el…
Lluna preciosa
Lluna preciosa, que amb el teu reflex il·lumines la foscor del mar, com un far que va il·luminant els vaixells perquè no perdin el seu port, perquè cap ésser es perdi entre la negror de la nit. Ets el far de les ànimes que van buscant port, que van buscant refugi.
Salvador Periz Nogueras
Salvador Periz Nogueras
Hi ha curiositats
Hi ha curiositats que són com el diable, que no saps mai quin rostre tenen, quina roba porten. I quan ja les has descobert, ja és tard per tu, perquè no et permetran explicar-ho a ningú perquè no siguin descobertes ni condemnades...
Salvador Periz Nogueras
Salvador Periz Nogueras
Colors que lliguen
Tus mensajes me sacan una sonrisa media luna.
Juguem a un joc: anem a un lloc on pren el foc.
Mirada versátil, despedida efímera.
Distàncies curtes, màniga llarga.
No lloro por ti, sueño contigo.
No em ric de tu, sinó amb tu.
Juguem a un joc: anem a un lloc on pren el foc.
Mirada versátil, despedida efímera.
Distàncies curtes, màniga llarga.
No lloro por ti, sueño contigo.
No em ric de tu, sinó amb tu.
Tardor
I cuan la tardor
arriba , i el vent
ja desprén les fulles
de color vermell
i el fruits que ja cauen
i tot es rogenc
vermelles les fulles
i vermell l'ambient
i el meu cor es nua
i el meu cor es verd
i blanc, i despulla
els meus pensaments.
Cuan la tardor arriba
Cuan la tardor ve.
arriba , i el vent
ja desprén les fulles
de color vermell
i el fruits que ja cauen
i tot es rogenc
vermelles les fulles
i vermell l'ambient
i el meu cor es nua
i el meu cor es verd
i blanc, i despulla
els meus pensaments.
Cuan la tardor arriba
Cuan la tardor ve.