un cristall fi,
una petita esquerda
i aquell sangada poètica que aclapara
el més petit batec

i cau el seu món;

o aquella cremor,
un únic sospir,
no sé,
una carícia en una paraula,
una mica de màgia, un record present
esfodrant el baluard

ai...
al capdavall
l'ànima
és tan vulnerable...

Obro els ulls
i descobreixo un paisatge
que no sóc capaç de pair...

i aquesta força deslligada
em fa ben petita
abans de la mitja nit.

El gran ocell furiós
de foc i ferro
desplega les seves ales
i no vol anar a dormir...

i jo crido al seny entre llàgrimes!

tot just
abans de la mitja nit.

El Planeta blau.
La bonica Terra
cuasi morta está.
Estem extiguint
tots els animals.
I al final nosaltres.
No ens en lliurarem.
Per la nostra ma
estem convertint
el planeta blau
en un fosc infern.
Plan B ?. No n'hi ha.
Es la nostra llar.
No en tenim un altre.
Cuidem-la , siusplau,
demá será tard .

Intent trobar una persona
tal vegada, la meva persona
perque tan sols em digui .. "hola"..
perque m'arribi fresca com una ona
un refugi per escapar de la fosca
un somriure per sabre que...
també soc persona.

I l'home,

va confondre

el lliure albir

amb el llibertinatge.

Va creure

en la seva supremacia

com espècie.

Va erigir-se

amo i senyor

del planeta terra.

I l'home,

en el seu ego etílic

i descerebrat

va arrasar

amb tot rastre

de vida.


Gemma Arimon

Disfrutem del dia,
disfrutem del moment,
disfrutem del present,
i no pensem en l'ahir ni
en el demà, doncs el present
és l'únic que'ns pot salvar de l'ahir
sense patir i viure l'avui com si no
hi hagués demà, doncs no sabem
si el demà el podrem veure.
L'avui és lo únic que importa.

Salvador Periz Nogueras

Tot va començar amb un odi mortal
Abans no sé com però em queies fatal
Ara no puc estar sense tu ni un segon
I sols tu em vas enamorar en tot el món

Amb tu em sento diferent que amb l'altre gent
Si estic prop teu el meu cor va diferent
El sento com si se m'accelerés
I quan em mires és com si se'm parés

Encara no ho puc explicar més detallat
Sols és un ximple desig descontrolat
Que vol que estiguem junts fins al final
Pero sé que això no acabarà igual

Segur que per a tu sóc una amiga i prou
Però jo penso amb tu cada cop que plou
Per un dia que la pluja ens va atrapar
I…

La vida mereix ser cantada cada dia, recitada cada dia, estimada cada dia, viscuda cada dia, sense fisures, sense pors, mirant-la a la cara i amb el cap ben alt.

Salvador Periz Nogueras

L'amor sempre dóna.
Mai treu.
Sempre suma.
Mai resta.

Salvador Periz Nogueras

CAP SO EN EL CONCERT

Em trobes lluny i freda, cóm distant
que la paraula calla i resta muda ,
i aquest petit silenci es fa més gran
dins de la cambra, i em sento dolguda

per no pronunciar cap so de mi,
es que no sé que dir-te, l´agonia
s´endinsa en el meu cor fent-me patir,
i em deixa un dolor dia rere dia.

Van caient les paraules sense so
ara estic a les fosques de la pensa,
i s´engrandeix a poc a poc el plor
quan s’endinsa una mena de tristesa.

Ara no penso, tinc el cos malmès
aturo el temps y sé que no sóc res.

© Nati Regàs Pascual

CONCERT D'AMOR.

Acluco els ulls i cerco el pensament
i m'assec en el banc de l’esperança,
per sentir les paraules somrient
i també com s´ajunten amb la dansa.

Omplen el meu cervell de melodia,
puc percebre la pau d´aquest silenci
quan m´arriba la seva simfonia,
i em vibren les entranyes perquè pensi

dins d´aquesta penombra tan callada ,
com vestir cada mot amb un somriure
fent brollar lucidesa amb la mirada,
i deixar-me anar per volar i ser lliure.

Ja no estic ensopit ni tinc enyor
ara tinc el concert del teu amor.
© Nati Regàs Pascual

Vestit de Llibertat

Avui, he obert la porta del meu petit armari
i els ulls se m'han obert al veure aquell vestit
que es movia tot sol ballant en l´escenari,
despertant al nou dia, del somni de la nit.

i jo, per un moment he notat placidesa
esperant tenir vida en el cos despullat,
he deixat anar enfora la meva timidesa.
Per només olorar la meva llibertat.

I és que aquell vestit viu, m'ha tornar el somriure
m'ha fet retornar a viure, una sensació
que estava ben dormida i volia ser lliure,
per dansar la cançó amb tota il·lusió.

I tinc el seu aroma que em fa brollar alegria
enganxat a la pell, tota la nit i dia.

© Nati Regàs Pascual

Somniant

A les fosques i a palpentes
vaig caminant sens parar,
sempre fent-ho de puntetes,
perquè no em vull despertar.

Sé que ho aconseguiré,
sé que es pot realitzar,
o potser mai no ho sabré
perquè tot es pot trencar.

Dins d’on ara estic vivint,
tot pot ésser, veritat,
tots poden estar morint,
o pot ser tot falsedat.

Misteriós i real,
respires, parles i sents,
es pot tractar del final,
qui sap dels teus pensaments?.
© Nati Regàs Pascual

L’antídot

M’ensorro en el llençol de sorra fina
i sento a poc a poc que em vaig morint,
quan recordo paraules de metzina
que escopies dels llavis tan sovint.

Però jo no vull ésser gra d’arena
que espera neguitós el seu destí,
que dur sempre la càrrega a l’esquena
per ofegar-se amb gotes de verí.

Llavors enfilo el ulls vers el cel blau
que em vesteix amb l’antídot del coratge,
i sento un abrigall de dolça pau
que m’endinsa vers l’ombra del miratge.

I amb una onada em rento la foscor
de la metzina negra del dolor.

Nati Regàs (La Paraula)

Nou dia

Obro la porta al nou dia
i entra la il•lusió
tota jo sóc alegria
quan em dónes un petó.

Un petó de sucre i mel
per endolcir aquest moment
en que els dos pugem al cel
per abraçar al firmament.

Escoltem la melodia
i mengem d'aquell plaer
fet d'un amor d'ambrosia
pel nostre ball jogasser.

És la besada secreta
que ens dóna la llum discreta.
© Nati Regàs

La poesia desperta els sentits, purifica l'ànima i entendreix el cor, a part d'alegrar l'esguard de qui la llegeix.

Salvador Periz Nogueras

Fas honor al nom que tens, perquè ets com el trenc d'alba, que comença el dia amb els raigs de sol que comencen a il·luminar.

Salvador Periz Nogueras

La nit sempre té coses a dir...
Només l'has de saber escoltar...
I deixar-te portar per la màgia del seu silenci...


Salvador Periz Nogueras

Diacrítics que ja no hi són,
però jo sempre escriuré,
la vocal neutra en el cor,
pronom feble en el paper,
bocinets de mots d’amor,
que en català jo et diré...

Àngels de la Torre Vidal ©