als ulls un verd d'oliva...
al pit...vellut d'ametlla a punt de madurar,
prò a la fi...de corfes adherida,
sóc bígar resistint fora la mar
que a la pell mareperles m'han fet vincle
i prou que'm dol d'escata...despullam,
l'equivoc entrellum vora tardor desnia
ambigües tremolors d'amor inconegut...
si arriba un feix de lluna
que'm clogui les ferides !
amb la tebior blana del seu dir nocturn...
o que la terra audaç alenant odissees
m'aferri a l'espadat al davallar lluïssors,
que des de les arrels fins les agulles primes
si m'ha de fer triar... destriaré amargors
etiquetas: poesia, versos 210 lecturas catala karma: 43
que des de les arrels fins les agulles primes
si m'ha de fer triar... destriaré amargors
Precioso.
que'm clogui les ferides !
amb la tebior blana del seu dir nocturn...
M'ha agradat moltíssim... m'has deixat sense paraules. Una abraçada.