Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

als ulls...

als ulls un verd d'oliva...
al pit...vellut d'ametlla a punt de madurar,
prò a la fi...de corfes adherida,
sóc bígar resistint fora la mar
que a la pell mareperles m'han fet vincle
i prou que'm dol d'escata...despullam,

l'equivoc entrellum vora tardor desnia
ambigües tremolors d'amor inconegut...
si arriba un feix de lluna
que'm clogui les ferides !
amb la tebior blana del seu dir nocturn...

o que la terra audaç alenant odissees
m'aferri a l'espadat al davallar lluïssors,
que des de les arrels fins les agulles primes
si m'ha de fer triar... destriaré amargors

etiquetas: poesia, versos
11
10comentarios 210 lecturas catala karma: 43
#1   muy hermoso tu poema
votos: 0    karma: 20
#6   #1 Gracias lidianny un abrazo
votos: 0    karma: 13
#2   Precioso compañera. Saludos
votos: 0    karma: 20
#7   #2 Muchas gracias... un abrazo...
votos: 1    karma: 33
#3   Molt maco!
votos: 0    karma: 20
#8   #3 Gracias Alex m'alegro que t'agradi..
votos: 0    karma: 13
#4   Absolutamente precioso compañera¡¡¡ Un abrazo.

que des de les arrels fins les agulles primes
si m'ha de fer triar... destriaré amargors


Precioso.
votos: 0    karma: 20
#9   #4 Gracias...horten67 un abrazo
votos: 1    karma: 33
#5   si arriba un feix de lluna
que'm clogui les ferides !
amb la tebior blana del seu dir nocturn...

M'ha agradat moltíssim... m'has deixat sense paraules. Una abraçada.
votos: 0    karma: 18
#10   #5 Gracies Carmen per el teu encoratjador comentari... una abraçada
votos: 0    karma: 13
comentarios cerrados