Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Amor irreal

Tot va començar amb un odi mortal
Abans no sé com però em queies fatal
Ara no puc estar sense tu ni un segon
I sols tu em vas enamorar en tot el món

Amb tu em sento diferent que amb l'altre gent
Si estic prop teu el meu cor va diferent
El sento com si se m'accelerés
I quan em mires és com si se'm parés

Encara no ho puc explicar més detallat
Sols és un ximple desig descontrolat
Que vol que estiguem junts fins al final
Pero sé que això no acabarà igual

Segur que per a tu sóc una amiga i prou
Però jo penso amb tu cada cop que plou
Per un dia que la pluja ens va atrapar
I nosaltres dos ens volíem mullar

Quan et miro se'm dilaten les pupil·les
No puc ni pronunciar bé les paraules
Sento un calfred per tot el meu cos
I és com si el meu cervell se m'hagués fos

No sé perquè cony de tu m'he enamorat
Però el cas és que màgicament ha passat
Però jo no ho vull acceptar i ho intento negar
Però tinc por de que tu no em vulguis acceptar

etiquetas: amor, irreal
5
sin comentarios 155 lecturas catala karma: 29
comentarios cerrados