apilo memòries
com qui fa mudances,
els dubtes com sempre
fent bony a les caixes...
la tapa de llenques
em deixa entreveure
estigmes i anhels
que han congriat
les paraules

reblerta la pell
de serrines corbades
tant llimar fent volves
i flocs d'encenalla!
quan algun record
romancer se m'encalla
es llavors l'asfixia
qui em canvia...
la cara