Ara que avança infam
aquesta música de torb desarrelant...
la tendra rosa que s'arrapa a l'ampit,
ara que com la flaira fugaç d'una caricia...
es en el cor potser...
d'escull,de molsa i gebre
on la paraula llisca,
aquesta llengua de vers independent
que no ha apressat l'ocell de la poesia...
només gavià que bada tros de cel
tan sols vol contendit,un batre encara,
que en cada mos agrest...s'endú besada