ara que tinc el cor
palpitant les entranyes,
que m'ha quedat el séc
aviciat d’emmotlla’m
al persistent desert
de les cendres amables...

ara que'm puny la pell
l’efímer espurneig
d'aquells somnis surant
les llunes foradades...

es quan vetllo un desig
aliat de robines
projectant el mossec
de la boca del temps
vers parets d'un present
abillat d'ombres xines...

carmina ral