CAP SO EN EL CONCERT

Em trobes lluny i freda, cóm distant
que la paraula calla i resta muda ,
i aquest petit silenci es fa més gran
dins de la cambra, i em sento dolguda

per no pronunciar cap so de mi,
es que no sé que dir-te, l´agonia
s´endinsa en el meu cor fent-me patir,
i em deixa un dolor dia rere dia.

Van caient les paraules sense so
ara estic a les fosques de la pensa,
i s´engrandeix a poc a poc el plor
quan s’endinsa una mena de tristesa.

Ara no penso, tinc el cos malmès
aturo el temps y sé que no sóc res.

© Nati Regàs Pascual