Un dels primers poemes que vaig parir...

Com oblidar-te si ets lluna?
Si ets estel, com no buscar-te?
Si essent com ets la llum,
Com podria no mirar-te?

Perquè malgrat ta indiferència,
perquè malgrat no estimar-me,
com oblidar-me dels ulls
que m’han ensenyat a mirar-me?

Àngels de la Torre Vidal ©
Imatge del muntatge: xarxa
Gener 2015