com un astre rebel...
errívol de la llum,
el prisma transparent
travessa en siena pur
el llenç del firmament...

la línia incandescent
esboça el plor d'un au
la blana veu del plany...
sobre el tauler del cel

que el cos d'allò que es bell
té els ossos fets de vidre
i de sarment,
del batre d'un alè
que intermitent oscil•la i es calent...

que el pols viu al clivell
com un ocell perplexe
dins la pell,
a les artèries creix
l'arquitectura lleu
-carnosament voraç-
d'un aleteig...