Companya de sol i d’ombres
el dit que atia la flama,
amant de llargues estones,
de frecs de pell i besades.

Mocador quan el cor plora
aixopluc si hi ha enyorança,
paraigua sota la pluja,
i quan rius... la bategada.

Les mans que cerquen la joia
entre els llençols i la mànua,
els llavis que t’entabanen
quan vas a dir una paraula.

Una llum entre la boira,
aquell far de matinada,
que t’il·lumina a deshora
i et despulla amb la mirada.

Poema: Àngels de la Torre Vidal ©
Del Poemari Inèdit: “Dones – Mujeres”
Obra: David Casallachs Pérez ©