Aquell últim diumenge de febrer
em vaig prometre, plena de fermesa,
no abandonar-me més a la tristor,
no deixar-me vèncer per l'ofec,
fer-li front en el murmuri de la foscor.

Des d'aquell últim diumenge de febrer,
inspiro la serenitat amb puixança
i la dolçor amb que la vida m'ha obsequiat.
Ara ella s'endinsa dins meu i salpa:
expiro alleujada la desesperança.