Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Esperança blava

La sorra cau amb força
No la pots sentir
relliscant pel terra?
Glops de sorra mullada
que impacten com bombes

I l’alè que es congela?
No el pots veure
trencar les finestres?
Vapor blanc com l’escuma
que et baixa pel cos

No la sents?
No la escoltes?
No la notes?
És la llei del pare
que ha dictat sentència

La sorra cau congelada
No la pots sentir
relliscant pel terra?
Vapor i escuma blanca
que impacten com a sospirs


I l’alè que es fa bomba?
No el pots veure
esclatar les finestres?
Aigua vermella com la sang
que et baixa per la boca

Sigues flor
Sigues deessa
Sigues idea
Sigues carn
Trencada estàs millor, diuen

Però no ho faràs
Perquè tu ets
muntanya, ferro i arrel
Perquè no estàs sola
i la seva llei no va amb tu

Perquè ets lliure i et pertanys a tu

etiquetas: catalán, verso libre, voces, poemas, mujer, mujeres, feminismo
4
sin comentarios 317 lecturas catala karma: 41
comentarios cerrados