et deixes endur pel èxtasi tatuat
que travessa les capes fins arribar al moll...
el moviment fluent,voluptuós,carnal,
coreografia d'extremitats alçant el vol...

provenim del silenci que prediu la fam,
habitem...
com el fred o el vagareig erràtic de la sang,
l'enigma de ser un enfront el món,

pr'ò... ¿i si som també els límits d'un cos
reproduïnt l'oasi decadent...
la dàdiva emparaulada per les ombres...
la mutilació del temps dins el miratge evanescent,
la pell del tràngol travessant
la masa infèrtil de la llum salvatge
d'aquest forat pregon que tot ho empasa?