Et despullaré dels dubtes,
amb el tou d’aquest sol dit
i amb una sola besada
curull seràs de desig.

Amb un sol frec del meu ventre
i un petó sobre el melic,
et vestiré de fal·lera
amb flaire de gessamí.

Romandràs nu de desficis,
de frisança i de neguits,
et vestiré de luxúria
amb l’escalfor dels meus pits.

Et trauré amb cada botó
de tota amargor un bocí,
i amb cada peça de roba,
et rendiràs més a mi.

Et vestiré de tendresa,
amb puntetes d’organdí.

Àngels de la Torre Vidal (c)