hi han cimeres sagrades...
artèries que es fan ceps,
a les brises dels pàrams
invisibles senders...
i a la molsa enterrades
la guarda d'aquells Lars,
la nit feta paraula,
partícules d'un temps...

hi han uns còdols de bassa
que he deixat dins el forn
a coure amb les fogasses
per desvetllar el record
que a mil•lers de kilòmetres...
on vessàrem passions
i on de lava ens foníem
allà...jo encara hi sóc...