L’antídot

M’ensorro en el llençol de sorra fina
i sento a poc a poc que em vaig morint,
quan recordo paraules de metzina
que escopies dels llavis tan sovint.

Però jo no vull ésser gra d’arena
que espera neguitós el seu destí,
que dur sempre la càrrega a l’esquena
per ofegar-se amb gotes de verí.

Llavors enfilo el ulls vers el cel blau
que em vesteix amb l’antídot del coratge,
i sento un abrigall de dolça pau
que m’endinsa vers l’ombra del miratge.

I amb una onada em rento la foscor
de la metzina negra del dolor.

Nati Regàs (La Paraula)