Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

L'hivern a prop

Quan passa l'hivern a prop,
deixa anar l'alè glaçat.
El cor es vesteix de dol
(ell pot, perquè està amagat) .

Però mentrestant els meus ulls,
(sotmesos a les mirades)
custodien amb escut
llàgrimes empresonades.

etiquetas: català, hivern, dol
4
2comentarios 164 lecturas catala karma: 43
#1   M'agrada molt. Allò que no podem amagar, allò que guardem dins i ens surt per la mirada. La imatge de l'esccut custodiant les llàgrimes em sembla preciosa. Bon poema! Un plaer llegir-te.
votos: 1    karma: 33
#2   #1 Moltes gràcies per aquest comentari, el valoro moltíssim!! M'alegro que t'agradi! El plaer el mutu. :-)
votos: 1    karma: 33
comentarios cerrados