L’home que estimo, m’estima,
estima el frec dels meus dits
estima les meves carícies
em trau les pors i els neguits.

L’home que estimo em fa riure,
i riu amb mi quan jo ric,
em besa quan jo no el beso,
em vessa de pler i desig.

L’home que estimo em llegeix
i els seus versos són per mi,
i serem l’un per l’altre
en un poema infinit.

Del Poemari “Del Cor al Portamines” de l’Editorial Neopàtria 2017, pàgina 105
Per al C.G.M.