l'innocència tèbia
d'unes mans infants...

les ales esbeltes
de polzes nusats
batent inexpertes
la fondària estesa
que abasten les valls...

aquella veu tendra
des de la distància...
-urgent demanant-

amor,quan vindràs?

i es que la bellesa...
no era Tadzio
assenyalant el Mar...