Va temptejant la tristesa,
s’amaga sota la roba,
entre murmuris assetja,
esperant-nos a la porta.

Ens dissimula amb tendresa
dins del cor se’ns recargola
se’ns disfressa d’innocència,
amb un gemec a la boca.

A pleret, pel cos llenega
a poc a poc ens envolta,
per fer-nos plorar, deleja,
i en les ninetes se’ns cola.

Treu-la de la teva alcova
no la vulguis per parella,
treu-la de la teva gola,
i també de casa teva...

Àngels de la Torre Vidal ©
04/04/2019