Un somriure en la tardor,
un neguit que s’esvaeix
un hivern sense fredor
una abraçada de mel.

Un llavis que trauen pors,
la remor d’un xiuxiueig,
la flama en la llar de foc
el brogit d’un cos encès.

La bonança i serenor,
quan descarrega el mal temps,
la pluja que calma el cor
quan em crema el desgavell.

La moixaina i el petó,
la tendresa a cau de pell,
el caliu i l’escalfor...
ets això, però ets molt més.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2019