la tristesa es fecunda...
com la rosa o el fang,
tu...ets l'atzur que em perdura
aquest mar argentat
i a la mateixa platja
m'embriaga un tros de lluny
perquè tots els silencis
viuen curulls de tu :
els flocs en caure eteris,
l'obstinada llengua dels grills,
el teu perfum...
absurdament cercan-te...
el rou d'aquell capvespre encara se m'endú...
l'alé de les glicines,les ales de l'abella,la mort...tancats al puny