Dracs de plàstic i roses de paper,
relats d'homes i dones amagats darrere una finestra.

Esclaus d'una dispersió que el drac ens dispara,
avui l'espina ens adorm i amansa.
Avui el drac ens converteix en esclaus d'un cos que plora i no pot apagar la flama.
I així seguim, sent peces fixes d'un confinamement present.
Que el soroll que avui sents no et faci presoner d'un confinament etern.

Des de la distracció, la nostra història no es coneix, des de la por el drac no matarem.