No hi ha límits,
no hi ha fons,
ens degluteix
aquest món.

Paradís poètic,
tot enyor,
com un milfulles
sense racons,
com una era
sense pols,
com un refugi
curull de raons.

Paradís poètic,
cau de crits,
gresol sublim
de tots els àmbits,
arbreda amb vent,
flors i mallarengues,
seu de tots els verds.

Paradís de llunes,
nits d’estels,
solcant les vides
i els anhels.

Paradís de pàmpols,
ceps i circells
a la vinya mare
dels vins més vells...