Mossega la pera,
mossega i espera que plori
pluja de por plena.
Omple't el pit de pols
i polsa les punxes de les portes
on penses penjar les preguntes
que no pertanyen ni pertoquen.

I pansides i putrefactes
ploraneres de panteó
porten pa de palangre
i porten pebre.
I pensen que poden
i potser pensen
i potser poden.

I per ser
i per pensar
per si mateixes,
per si de cas,
empenyeré el pany
perquè, potser,
plogui demà.