Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

paraula...

paraula que respira...
de vegades la paraula porta ira
paraula que suplica un copet a l'espatlla
o una infusió de sàlvia
paraula que s'asfixia
paraula de la euga quan renilla,
paraula de gavina
paraula degollada
per la ploma assassina
que mai no van ser prou
aquells vint anys i un dia
que no hi ha més oprobi
que gàbia dins un foli
una presó prohibida
amb barrots de quartilla
l'escoliosi aguda
de llengua compulsiva
de llengua que s'enterca
que s'enfila
trífida i desabrida
com un infaust trident
a reventar esclatant
tot el ventre del cel
i de la boca maconda
diluvi aiguat superb
de totes les paraules
que son fruita del temps
i anar deletrejant
la veu de la sement

carmina ral

etiquetas: poesia, dones, literatura
16
6comentarios 197 lecturas catala karma: 26
#1   Preciós poema!
votos: 0    karma: 17
#4   #1 Gràcies
votos: 1    karma: 31
#2   ahh , bellisimo!!
votos: 0    karma: 13
#5   #2 Muchísimas gracias...
votos: 0    karma: 12
#3   M'has deixat sense paraules... {0x1f44f} {0x1f44f}
votos: 0    karma: 19
#6   #3 Moltes gràcies .. .
votos: 0    karma: 12
comentarios cerrados