En silenci mentre es despulla el dia,
moro en la solitud del nostre jaç,
la teva tendresa en l’ambient, expira,
els nostres moments es van esborrant.

S’escapa una pluja serena i fina,
rodola en calma pel meu esguard,
recordant cada besada i carícia,
que em treia els neguits i em deixava en pau.

Batega el gemec que a la gola, crida;
la teva absència m’està ofegant,
renega l’ànima d’aquesta vida,

renega el meu cor de déus i deïtats,
maleeixo la nit, la tarda i el dia
que sense permís, se’t van emportar.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2019