Ploraré vora aquesta mar salada,
on només em pugui veure la lluna,
sota el llençol de la nit estelada,
que eixugui les llàgrimes una a una.

Ploraré dins del meu cau amagada,
on no arribin la pau ni la fortuna,
sota el mantell de roca escardada,
de còdols i de pedra fosca i bruna.

Un lloc un copsar la llum dels estels
on cada record no em cremi en el pit,
on bramar amb força a tot deu del cel

paraules blasfemes vers l’infinit,
estrofes i versos de foc i gel
fins que amaneixi i que mori la nit.

Àngels de la Torre Vidal
01/04/2019

Obra de la fotografia: "Vora el Mar" de Paco de la Torre Vidal (c)