Entre herbetes i pedretes
es queixava aquell bolet,
per molt que sempre cridava,
que es trobava molt solet.

No facis soroll petitó,
mira... no siguis ximplet,
que si no es fixa ningú en tu,
sempre estaràs ben sencer.

I tant i tant va cridar
que va venir en Bertomeu
i per ximplet i xerraire
amb ou ferrat se’l va fer.

Text i dibuix: Àngels de la Torre Vidal ©