que senzill que seria
d'un sol cop de vent
espolsar la sorra
que encrosta la pell
o...potser fregant
amb manyopla de crin
encertar a badar
aquell vestit a bocins,
que'm redoli l'esquena
el sediment...
descloent rescloses
respirar el clivell
i fer-me marjada
d'antic pensament,
puix l'aridesa es taca
i adhuc revesteix
tota l'íntima fondària
dels anhels...