Estic aquí
sense moure un dit,
tombada al sofà
I tant em fà.
Avorrinment com una ostra
abaix del meu sostre.
Però de sobte
veig una festa,
ón hi ha globus, i res de mestra!
Quina alegría!
Ja no és d’aborrit aquest dia!
He sortit a jugar,
ei! Si m’acabo de despertar!
Un somni he tingut
I no li diré a ningú!

Chloé Castaño

La senzillesa viu a les teues mans
que es mostren meravelloses,
com el relleu dels teus llavis
denotant desig i vida.
com en un llenç de puresa
exposes la teua fràgil figura
tatuant les línies de l’ànima…

Jo sóc aquell que et plorava
i el que baixat a la paret
assolada, clama el miracle.
Jo sóc l’insolent infidel
que les llengües diuen que sóc…
encara que sóc aquest nen gran
que no és res sense els teus batecs.

Si em vols, veuen en la nit
viatja al meu perfil ermità
i viu-me com sóc, eteri.
Conreant la meua llibertat
embolicat de vermell rosella,
oscil·lant al gust del…

M’agrada imaginar
Sant Jordi a l’inversa
el cavaller es atrapat,
i ja arriba la princessa

El Sant Jordi s’enamora
de la valenta damisela
el seu amor li dona
el seu cor li entrega.

M’agrada imaginar
la diada de Sant Jordi
i que de la princessa audaç
tothom s’enrecordi

Perque les dones també lluiten
son valentes i son fortes
cuiden dels fills i dels homes
pero aixó no ho escriuen.

M’agrada imaginar
que Sant Jordi cambiará
i que el 23 d’abril
a les dones aplaudirán.

Muntanya de Montserrat.
Majestuosa i antiga.
Tu, que hem tens el cor robat.
A tu, que et veig cada dia.
Moreneta, et prego jo:
Protegeix les nostres vides.

Quina gran desesperació
tinc yo!,
amb el caos i la situació.
Quina desesperació
tindre yo!,
quan no pugui anar
a lligar per temor.

Quina gran tristesa
tinc yo!,
no poden anar
amb els meus familiars.
Quina tristeza
tindre yo!,
quan vegi morint
els llambordins.

Quina gran alegria
tinc yo!,
veient pel·lícules
com un cabró.
Quina alegria
tindre yo!,
fent surf
fins tenir por!

Un bonic retrat en la foscor de la nit,
en un món de joies i diamants
que pinto amb els ulls i
estimo des del record.

Vaig rebre aroma en flor,
llum en aroma suau il.lusori,
em vas enviar el missatge dolç
que aquest matí m'acarona.

Serà així que acompanyaré la solitud?

És complicat generar esquemes
sempre acaben abandonats
no pots complir esperes
no vulguis ser es més escoltat.

Tens ràbia molts de dies
tens ungles amb molts de talls
no me tallis ses preguntes
formula-les pes teu passat.

Intentes sortir d'aquesta gàbia
té portes, no té parets
inventa't tu s'estratègia
corr, bota per no sentir-te tot solet.

No m'importa qui t'estimula a ser un fracassat.

plaer privat,físic,
molt dígit,
sense motiu ni causa...
em fa addicta al vici
de posseir paraula
i escric per tothom o per ningú alhora
expandeix la tinta
boca que emociona
que dispara baules
sense cap pistola...
-llevi'm la fretura
del carbó botxí
que em se de la fulla
l'esguard pelegrí-
amb aquest desig natural d'existir
que m'ha fet la set de la set de llegir
i m'excita la ment...
tants mons bullint dèries dins el pensament!
m'encaparren la pensa
ben lluny de la gent,
doncs així soliua
quan ningú no es sent,
quan ja duc la bata
de boatiné...
es quan veig renéixer la pàgina embriaca
que torna bacant la meva ànima casta
i amara amb la pluja del mot que no cansa
l'indomable so que escandeix...
el llenguatge

Els fantasmes s'espanten quan em veuen
perquè saben que els agafo
i jugo amb ells.

Els hi poso barrets ridículs
els maquillo amb purpurina
els obligo a mirar sèries
a transcriure melodies mixolidies
i me'ls menjo
i me'ls cago
i me'ls menjo.

Només em parlen quan de veritat volen ajuda
i llavors sí,
els escolto
i els tracto bé.

Tinc un sentiment molt fort guardat
que està dins meu ben amagat
no és un sentiment de rancor
sinó un gran sentiment d'amor

Crec que encara no ho has notat
però està ben clar que m'he enamorat
Amb tu no paro de pensar
serà perquè no em pares d'encantar

Quan tota la nit amb tu vaig estar
cada cop em volia amb tu quedar
perquè et mirava i tenia estupor
que no em deixava moure'm sense un despertador

Tot aquell cap de setmana junts
se'm van aclarir tots els punts
Encara que sé que això mai passarà
alguns diuen que una mica hi haurà

M'imagino que faríem bons conjunts
perquè tot això ho faig per contrapunts
Sé que lo nostre funcionar no podria
ja que tu vius molt lluny de la meva via

Algun dia t'adonaràs que jo ja et perseguia
des de que et vaig conèixer el tercer dia
i que ja em pensava que algun dia m'abandonarà
aquell sentiment que ara crec que mai s'apagarà

La lluna negre es alegre,
negre com el carbó,
és brillant com el diamant,
i surt de nit amb el meu descans,
és rodona com un rellotge,
i la pobre roda que roda,
fins ser plana i s’acomoda,
fins estar incomoda.

el sol es blau i dona pau,
és blau com l’ull d’un palau,
és fort com el port,
i gegant com el so d’un cant,
el color del cel es vermell i blanc,
el contrari del blau i negre,
com el blau i negre que,
estan alegres.

si penses que vaig errat,
estas equivocat,
perquè la lluna s’alça i s’espavila
i el sol és com mussol,
s’amaga i no respira.

Dóna'm,
i jo encabiré tota
la immensitat d'estimar
d'instants al cor.

Dóna't
a la reducció
d'una mil·lèsima part de mi,
feta d'aigua suada,
on cada gota fa l'essència
de fer l'amor.

Donem-nos
en un obrir i aclucar d'ulls
al poder de desaparèixer junts,
davall d'una aura
que traspassi els límits,
d'un món que ratlla, l'infinit.

@neusgilimasague

Des del cor sempre surt lo bell de cadascú. Lo millor. De fet, quan el cor parla, només cal mirar els ulls per sapiguer què vol dir, perquè el llenguatge dels ulls, el convalida el cor.

Quan l'amor flueix entre dos aigües,
els mars bramen...

Quan l'amor flueix entre dos volcans,
la terra tremola...

Salvador Periz Nogueras

Tots som l'estiu d'algú que ens alegra el dia amb un somriure, amb una mirada lluminosa, amb el somni que potser a l'hivern ens continuarà alegrant amb el seu càlid somriure i amb la seva lluminosa mirada que ens escalfarà l'ànima.

Salvador Periz Nogueras

I quan la teva veu travessa la meva ànima, ja no hi ha retorn, perquè m'ha eclipsat el cor només de sentir-la.

Salvador Periz Nogueras

Hi ha encants que no són coses, sinó persones que fan que ho siguin.

Salvador Periz Nogueras

Com n'és de maco mirar-se als ulls i que sense a penes dir res, ho diguis tot. És un regal que cada vegada fa més por rebre. És una llàstima, perquè no hi ha cosa més maca que regalar una mirada que t'ho digui tot sense moure els llavis si no és per besar després de mirar-nos.

Salvador Periz Nogueras

Passar a net somnis que tenies com a esborranys...
Quants no en tenim, d'aquests?
Alguns, aconseguim passar-los a net...
D'altres, en canvi, continuen com a esborranys, somniant que algun dia, deixaran de ser-ho.

Salvador Periz Nogueras

Amb les decepcions, aprens a valorar millor la teva pròpia vida, la teva essència.
Valores més i millor d'on i de qui vens per així continuar el teu camí, a vegades sol i d'altres, ben acompanyat quan ja has deixat enrere qui t'ha decepcionat.
Així ho veig i així ho dic.

Salvador Periz Nogueras

La llum dels teus ulls em cega el parer,
retrunyint timbals enmig de l’albada,
brogit de plaer pujant des dels peus
i del teu alè, la boca amarada.

Al frec de les mans, m’esclata la pell,
trencant cadenats i trencant les baules,
llisquen delit i deler pel clatell
deixant-me la sensatesa esquinçada.

Obro les oïdes al xiuxiueig
del batec del cor i del pols de l’ànima
rendeixo els meus dits al viarany estret

que em duu al pecat cada matinada,
quan els teus llavis buscant el meu bes
desperten el cor i em fan soltar amarres.

Àngels de la Torre Vidal (c)
Poemes 2019

Sobre el matalàs, un llenç de carícies,
he preparat un bon jaç de besades,
un palpís de dit farcit d’avarícia,
i unes mans curulles de pols de fades.

Impregnats els llavis de mil delícies,
contacte de pells que besin l’espatlla
uns ulls entremaliats de malícia
que vessin tendresa en cada mirada.

Degotaré al jóc, un pot de fortuna,
narrant-te a l’orella un vers i una faula,
faré el nostre llit d’estels i de lluna,

et besaré l’oïda amb dues paraules,
t’engolaré del ventre cada engruna
que el nostre desig es deixi a la taula.

Àngels de la Torre Vidal ©
09/04/2019

Estic més feliç que un gínjol,
tinc sonall i biberó,
ganes de gresca a les nits
perquè els pares dormin poc,
i si em fas una ganyota,
jo a tu et faré un bon petó.

Poema: Àngels de la Torre Vidal (c)
Il·lustració: Xavier Sabaté Roca (c)

Un somriure en la tardor,
un neguit que s’esvaeix
un hivern sense fredor
una abraçada de mel.

Un llavis que trauen pors,
la remor d’un xiuxiueig,
la flama en la llar de foc
el brogit d’un cos encès.

La bonança i serenor,
quan descarrega el mal temps,
la pluja que calma el cor
quan em crema el desgavell.

La moixaina i el petó,
la tendresa a cau de pell,
el caliu i l’escalfor...
ets això, però ets molt més.

Àngels de la Torre Vidal (c)
25/03/2019

Mentre plogui dins del cor,
mentre ragi la llibreta,
mentre plori el portamines,
mentre bategui el poema.

Mentre tu i jo siguem dos,
mentre fereixi la lletra,
i facin mal les carícies
sota una nota distreta.

Mentre al so de la cançó,
ens surti l’ànima en pena,
o sense tocar-me... et senti...
mentrestant... vull ser poeta.

Àngels de la Torre Vidal (c)
Del recull "Mentre Plogui"

Obra de la fotografía: "Rainy Kiss" de Leonid Afremov (c)

algú m'ha bufat dins...
m'ha fet de vidre,
m'ha fet de vent si cap,
m'ha fet de polpa d'au
per volar lliure...
algú m'ha fet giravoltar,
m'ha fet d'argila roja
vertigen boig,flamíger,
algú m'ha fet de ritme
de torn que manxa un peu humà...
crisàlide de neu,
algú m'ha fet clepsidra
per prou vessar el desgel,
algú m'ha fet dolor,
algú m'ha fet cançó,
per esbombar cinismes...
llavors jo l'he sabut
la importància del gest
que fa el somriure:
la seda i la dolçor
d'algú que espera el foc
la guarda d'aquell cos
de qui em va acaronar
palpant la tempestat
a les parpelles tristes

sempre…

Sempre intentam mostrar
la nostra ment com un clip
que va agafant tot el que té a l'abast.
O un imant, que va agafant
sols aquells que son igual que ell
amb pols inversos.

Sempre intentam mostrar
el cansament com un tic
que te fa aturar
i pensar-to més d'un pic.
A on anam te deman jo
que no sé res de tu.

Me fa ganes que me demanis
que és això,
per així poder-te dir que això
som jo.