Es perden els astres
en un obscur mantell
brodat de cristalls d'ambre.

Els sons, tan desiguals,
canten nostàlgia;
una imperfecta melodia
de pors estranyes.

Les llums de la ciutat
lentament s'apaguen
i tremoloses deixen
pas a la matinada.

De lluny un gos que crida
trenca la distància
i s'apropa a la lluna
que amorosa l'abraça.

Un raig acosta un bes
a la meva galta:
el bes de la nit,
ressò de matinada.