vull segrestar trencada
l'olor d'avenca flor,
la veu que ja no es meva
perquè pertany al bosc,
vull disfressar paraula
cansada de ser jo,
si vens serem llinatge
dues aus en extinció...
si vens serà nodrir-nos
de música les pells
mirar-nos sense cara
perdent el que hem après
si vens faràs marrada
grimpant l'avern sencer
ensems prendrem jugada
arriscant al tot o a res
i quan el bleix s'apagui
i la lluna miri a l'est
bategarem les ales
al cel...intermitent
etiquetas: vida, amor, sentimiento, poesia, literatura, verso 114 lecturas catala karma: 52