sóc missatgera del foc,
del teu ball mènade orada,
enfebrada duc la sina
que se m'enfila de flama
cru i salvatge cos de marbre,
lliri emergit de les aigues...
coll temptes de carn morada
per masegar-me a besades
vull segellar-te la fam
sota teu entre flassades
alenant l'eòlic bram
d'aquells poetes canalles
esvair nínguls borrers...
mascarat cel...que ens separa
etiquetas: verso libre, literatura, sentimiento, catala 146 lecturas catala karma: 49
Brillant i musical.
Felicitats