tebi rou que mulla l'alba
de silenci evanescent...
dits i llavis es contenen
perquè encara van fent temps...
àvid desig que ensinistra
en l'avidesa... al pensament

tendre recaure de boques
sota el broc que dolla fresc
per libar-nos les paraules
a les rases de la pell
que seria de les llengues
del teu jaç sense aquell vers...

sóc poetessa ran de terra
dels epítets lluny del cel
en picat sense aterratge
d'algun vol que ha perdut pes...

prò avui m'he comprat les ales
per pensar-te...sense res