tensada sobre l'arc i desmentida
dels límits de la carn,
l'antagonia
amido incorporal
l'immensurable...
descalça
escometent la terra estranya
cercant entre la sal
aquell neguit que escriu
una altra veritat
que fa més forta la basarda
i bufa a pler sorrut
torb de glaç transeünt
que cau fendint i dalla
i ensopega la llum
que lenta va esfondrant
forjada de maons
l'escuma platinada
de tots els mars del sud
i sobre llurs miratges
l'aporia insurgent
que enterbolint l'atzur
em du...forçosa i urgentment
a estavellar-me