Un món verd i lluminós,
un lloc d'existència no bidireccional,
un verd imaginat a molts angles,
reflexos i asimetries.

I la distància és tan petita,
i la intensitat és tan real.

Un altre món verd es perd al so,
dibuixa el mar, imagina el bosc.
Cau i es precipita
a l'abisme desconegut
de la quotidianitat
de les experiències no viscudes
dels angles i els miralls
i estira una mà invisible
cap al fons de la magnètica llum,
cap als límits de la veu a la foscor.
I vol ser-hi present,
vol ser l'infinit tancat
i estimar assumint el passat.

I estimar-te
i desitjar-te
com si sempre ho haguéssim fet,
com si pogués.
I, a aquest món verd lluminós,
si em concentro molt,
no puc percebre cap sentit més
perquè amb els ulls crido,
perquè només voldria mirar-te
i, amb silenci de petrolier, trobar-te
a una soledat sagrada on,
no puc però vull,
que hi siguis tu.