No teníem bicicleta,
sortíem juntes de casa,
totes les nenes del barri,
portant les nostres germanes.

Tots els llibres a l’esquena,
de lletres ben carregades,
cap al camí de l’escola...
ple de conreus i argelagues.

Dels forats sota la sèquia,
sortia la sargantana,
i li tallàvem la cua,
si podíem agafar-la.

Un grapat de panissola,
arrencàvem de la branca,
agafant-la des de sota
fent una bona estrebada.

Després el llençàvem fort...
cap als companys i companyes,
la meitat es queia al terra,
l’altra meitat s’enganxava.

Les pinyes de les bardisses,
per tot el camí volaven,
buscant un cos on picar
i on deixar les seves marques.

Corríem amb les motxilles,
per no arribar tard a classe,
ens pegaven amb la regla
i no li ho dèiem als pares.

Amb la funda del bolígraf,
paper i arròs ens llençàvem,
cantàvem rius i províncies,
i les taules recitàvem.

Anàvem ben plens de nyaps,
de blaüres i de nafres,
però amb un somriure als llavis
i amb tots els somnis... intactes.

11/05/2020