Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Camí de l'escola

No teníem bicicleta,
sortíem juntes de casa,
totes les nenes del barri,
portant les nostres germanes.

Tots els llibres a l’esquena,
de lletres ben carregades,
cap al camí de l’escola...
ple de conreus i argelagues.

Dels forats sota la sèquia,
sortia la sargantana,
i li tallàvem la cua,
si podíem agafar-la.

Un grapat de panissola,
arrencàvem de la branca,
agafant-la des de sota
fent una bona estrebada.

Després el llençàvem fort...
cap als companys i companyes,
la meitat es queia al terra,
l’altra meitat s’enganxava.

Les pinyes de les bardisses,
per tot el camí volaven,
buscant un cos on picar
i on deixar les seves marques.

Corríem amb les motxilles,
per no arribar tard a classe,
ens pegaven amb la regla
i no li ho dèiem als pares.

Amb la funda del bolígraf,
paper i arròs ens llençàvem,
cantàvem rius i províncies,
i les taules recitàvem.

Anàvem ben plens de nyaps,
de blaüres i de nafres,
però amb un somriure als llavis
i amb tots els somnis... intactes.

11/05/2020

etiquetas: infantesa, dantuvi
6
2comentarios 93 lecturas versoclasico karma: 63
#1   Maravilloso relato infantil, eran muy tremendas y divertidas, la infancia que si no la aprovechas creces amargado sintiendo que falto algo en tu vida, en el caso de ustedes fue una fascinante infancia de de travesuras inocentes y divertidas. Me encanto y me emociono mi amiga, créeme que sé que meter en el traductor algunas cosas que escribes me voy a conseguir con una joya. Siempre es un honor y un placer acompañarte en tus fabulosos versos. Abrazos
votos: 1    karma: 38
#2   #1 Me has emocionado Varimar... Muchas gracias!!
votos: 0    karma: 18
comentarios cerrados