Em sento trista per no poder celebrar Sant Jordi al carrer com cada any. Us deixo una mostra d'un dels poemes del meu llibre "Princeses, Escates i Espases" amb dibuixos de la meva filla. Això sí... amb humor...


Un bell Drac i una princesa,
viuen el seu gran amor,
no disposen de riquesa,
ni d’una corona d’or.

Només tenen la tendresa,
dels seus llavis, els petons,
paraules a cau d’orella,
i carícies que ho són tot.

Mirant al Drac, la donzella,
amb ulls de delit i foc,
a cada escata ja el besa,
i li besa cada mot.

Es parlen amb la certesa
de saber que entre tots dos
només hi cap la franquesa
i petons de mil colors.

Dóna’ls records de part meva,
si els trobes volant o al jóc,
i marxa aviat i amb prestesa,
que es gaudeixin tots dos sols.

Poema: Àngels de la Torre Vidal (c)
Dibuix: Júlia García de la Torre (c)

quatreparaulesaldia.wordpress.com/2020/04/22/historia-damor/