Quan no surti cap mot de la gola,
quan l’eixutor ja no em deixi parlar...
pintaré les paraules a la sorra
i marxaré amb les onades de mar.

Quan la lletra de la veu sigui sorda
i a l’oïda no puguis escoltar
la boniquesa del mot que em desborda
no desitjaré mai més despertar.

Quan a les meves mans sota la roba
una moixaina no pugui arribar...
besa’m amb tendresa deixant-me sola
quan la llum del sol em vingui a buscar.

Àngels de la Torre Vidal (c)
18/02/2020