Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Quan

Quan no surti cap mot de la gola,
quan l’eixutor ja no em deixi parlar...
pintaré les paraules a la sorra
i marxaré amb les onades de mar.

Quan la lletra de la veu sigui sorda
i a l’oïda no puguis escoltar
la boniquesa del mot que em desborda
no desitjaré mai més despertar.

Quan a les meves mans sota la roba
una moixaina no pugui arribar...
besa’m amb tendresa deixant-me sola
quan la llum del sol em vingui a buscar.

Àngels de la Torre Vidal (c)
18/02/2020

etiquetas: català, vellesa
3
sin comentarios 56 lecturas versoclasico karma: 70
comentarios cerrados