Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Quinze anys

La flaire del boixac m’impregna l’ànima,
passejant tots dos per aquell camí,
records de besades i de moixaines,
mirant un núvol de pluja d’abril...

A cada besada els llavis aprenen,
a cada moixaina aprenen els dits...
la pell es desperta amb cada carícia
en aquell prat d’herba i de gessamí.

Riuen els teus ulls i et riu la mirada,
cada paraula destil·la desig,
en cada mot batega la innocència
sentint les teves mans sota el vestit.

Palpiten els quinze anys sota la roba,
descobrint i despertant els sentits
el teu record em nega i em sadolla...
puja pel ventre i batega en el pit.

Àngels de la Torre Vidal ©
19/05/2020

etiquetas: primer amor, català
11
15comentarios 215 lecturas versoclasico karma: 67