La flaire del boixac m’impregna l’ànima,
passejant tots dos per aquell camí,
records de besades i de moixaines,
mirant un núvol de pluja d’abril...

A cada besada els llavis aprenen,
a cada moixaina aprenen els dits...
la pell es desperta amb cada carícia
en aquell prat d’herba i de gessamí.

Riuen els teus ulls i et riu la mirada,
cada paraula destil·la desig,
en cada mot batega la innocència
sentint les teves mans sota el vestit.

Palpiten els quinze anys sota la roba,
descobrint i despertant els sentits
el teu record em nega i em sadolla...
puja pel ventre i batega en el pit.

Àngels de la Torre Vidal ©
19/05/2020